ELS PAISATGES DE LA TERRA: ELS DESERTS

  

ELS PAISATGES DE LA TERRA:

ELS DESERTS

TRABALL REALITZAT PER:

ABEL LARIOS TORRES

CARLOS DE LA CRUZ TAVERO

INDEX:

1.   Que es un Desert.

1.1      Definició.

1.2      Nom dels Deserts mes grans e importants de la Terra.

2.  On es troben els Deserts.  La distribució dels Deserts.

2.1      Classificació dels deserts segons la pluja.

2.1.1Els ambients hiperarids.

2.1.2Les zones àrides.

2.1.3Els ambients semiarids.

2.1.4Les zones subhumides secàs.

3.  El clima Desèrtic.

3.1      Característiques.

3.2      Climogrames dels diferents tipus de Deserts.

3.3      Tipus de vegetació i animals.

4.Els habitants dels Deserts.

5.Oasis energètics per repoblar els Deserts del mon.

Pag. 2

1.  Que es un Desert.

        Son les zones àrides del planeta ocupen mes de 6 bilions de hectàrees, això representa mes del 20% de les terres emergides del planeta. De aquestes hectàrees 1 bilió son deserts naturalment hiperarids, mentrestant els 5 bilions restants son regions àrides, semi àrides i àrides subhumides.

1.1       Definició.

Podem dir que els deserts son:

        1ª- regions amb precipitacions escasses e irregulars, per tant, no es pot predir exactament quant i quan plourà.  A mes, em de considerar que en els deserts el aigua disponible per las plantes es escassa.  De aquesta manera, els pols també es consideren deserts per que encara que el aigua esta present en forma de gel, no esta disponible per al desenvolupament de la vegetació.

        2º- regions amb baixa humitat atmosfèrica relativa, que en altres ambients funciona com a amortidora de les temperatures.  Per ser tan baixa la humitat atmosfèrica relativa, el 90% de la energia solar arriba a la superfície de la terra durant el dia, provocant les altes temperatures característiques.  Durant la nit, aproximadament el 90% de aquesta energia s’allibera y la temperatura baixa bruscament.  Així se explica les grans amplituds tèrmiques de les zones àrides. Això fa contrast amb el efecte amortidor de la temperatura, que te la humitat atmosfèrica, en els ambients humits.  En aquestos últims, durant el dia la superfície de la terra nomes absorbeix el 40% de la radiació solar y en la nit el percentatge de radiació reflectida arriba nomes al 50%.

        3º- regions amb vents freqüents i violent, característica de cada desert.

        Per tota aquesta explicació, podem dir que els principals factor que limiten la vida del organismes en les zones àrides son:  la escassetat d’aigua disponible per les plantes, les temperatures extremes i la baixa humitat relativa.  La agrupació de aquest factors provoca una elevada pèrdua d’aigua per evapo-transpiració, que en els desert en molt intensa i esta agreujada per els vents forts y secs. A mes a mes, la productivitat primària es baixa degut al desenvolupament del productors en l’ecosistema estan fortament limitat per les condicions climàtiques.

Pag. 3

1.2       Nom dels Deserts mes grans e importants de la Terra.

        Ordenats de mes gran a mes petit:

Sàhara 9.065.253 Km2 Nord d’África: 

        Aquest desert es el mes gran del mon amb la excepció si considerem un desert el Antàrtic.   S’estén per mes de nou milions de kilòmetres quadrats, en el nord d’Africà y dona abast nombrosos països com; Marroc, Tunísia, Mauritania, Níger, Líbia, Egipte y Sudan. 

        El paisatge predominant de aquest desert es el seu immens mar d’arena, però el cert es que en el Sàhara es pot identificar totes les formes de relleu característic del sistema àrid.

Australià 2.330.000 Km2 Australia: 

        Es dels mes impactants del mon i com el seu nom indica, es troba a Australia.   Les persones que el visiten diuen que es el desert me maco del mon i que es seus capvespres son màgics.

Líbic 1.680.000 Km2 Líbia:  

        Es compon principalment de dunes de arena de 300 a 400m d’altitud i cobreix dos terços del país.  Es tracta d’un espai verge amb cinc oasis, Siwa, Bahariya, Farafra, Dakla y Karga, que estan habitats per els Bereberes que viuen principalment dels cultius de dàtils.

oasis de Siwa

Pag. 4

Oasis de Bahariya

Oasis de Farafra

Pag. 5

Oasis de Dakla

Oasis de Karga

Pag. 6

Desert Arábigo 1.300.000 Km2 Península Aràbiga:  

        Atrapat sota aquestes arenes del Pleistocens, trobem una immensa reserva d’aigües subterrànies, les quals en els últims anys ha sigut empleada amb gran intensitat per el reg artificial de aquesta zona. A simple vista, aquest desert sembla inhòspit i erm, però s’ha comprovat que es una gran font de recursos naturals, ha on podem trobar: petroli, gas natural, fosfats y sofre.

Gobi 1.040.000 Km2 China y Mongòlia: 

        Esta situat entra el nord de China i el sud de Mongòlia.  Es famós perquè fou el primer lloc on es trobaren restes de dinosaures en el mon.  Històricament el desert estava habitat per pobles nòmades, però avui en dia han disminuït molt.

Desert del Gobi

Rub al Kali 647.500 Km2 Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units, Oman, Iemen
Gran Desert de Sorra 420.000 Km2 Australia:  

        El seu nom significa literalment Quart Vuit.  Es una de les regions mes inhòspites de la Terra, i està totalment deshabitat.   Geològicament, el Rub al kali es un dels llocs mes rics en petroli del mon.

Pag. 7

Desert de Rub al Kali vist des de el espai

Victoria 325.000 Km2 Australia:   Degut a la aridesa y la sequedat del desert, i a que es un area protegida per Australia Occidental, no n’hi han gaires activitats agrícola en aquesta zona.

Siri 324.000 Km2 nord de Aràbia, Iraq, Síria, Jordània:    

        Avui les seves dunes i les seves grans planícies de sorres estan cursades per llargs oleoductes de petroli procedent d’Orient Mitja.

Desert Siri te part molt rocosa

Pag. 8

Taklamakán 323.737 Km2 China:  

        Excepte per l’est, esta rodejat d’altes muntanyes, això fa que els rius descendeixin molt impetuosos. Quan arriben als límits del desert s’ha aprofitat i així han nascut pobles i ciutats. Al no consumir la totalitat del aigua, aquesta es perdia en el desert.

        Els principals oasis son Kashgar i Yarkand. 

Sonora 310.800 Km2 sud-oest de Estats Units y nord de Mèxic:

        Contrari a altres deserts, Sonora alberga una extensa fauna, formada en especial per aus tales com gorrions, ocells fusters, coloms, Codornius y correcamins. Altres animals, como rates cangur i esparver també l’habiten. Alguns mamífers son els coiots, guillots y llebres. També es l’hàbitat del puma, que viuen en coves o en rocalloses.

 
Karakum 300.000 Km2 Turkmenistan:

        Consisteix en la seva major part en grans extensions de argila i dunes ondulades; en general el terra no te vegetació. Certes especies de arbustos esteparis i algunes varietats de plantes amb flors es desenvolupen en petites zones limitades de la regió, principalment al sud-est.

Thar 260.000 Km2 India y Pakistan:

        El terreny el formen colines d’arena ondulada, entre las que hi ha vegetació dispersa i elevacions rocoses. La altitud varía entre els 457 m en les cims mes baixos dels Aravallis, i els 61 m a prop  de Rann de Kachch. La mitjana de precipitacions, quasi tota en forma d’aiguats, oscil·la entre los 127 y los 254 mm al any durant l’estació del monsó.

Kalahari 259.000 Km2 Botsuana, y partes de Zimbabwe, Namíbia y Sud-àfrica:

        Aquest desert, d’extenses arenes vermelles i sense ningun depòsit d’aigua superficial, forma part de la sabana de clima temperat o praderes d’África, pot tindre una precipitació anual propera als 500 mil·límetres en la part humida del cicle (es a dir, de 13 a 15 anys). En canvi, en el cicle sec, las precipitacions mitges anuals poden arribar a ser inferiors a 100 mil·límetres.

Chihuahua 225.302 Km2 nord de Mèxic y sud dels Estats Units:

        Aquest desert presenta una altitud que varía entre els 600 i 1675m.  Com conseqüència, el seu clima es lleugerament mes temperat durant el estiu comparat amb el desert de Sonora, encara que, usualment, les temperatures oscil·len entre los 35 y los 40 °C durant el dia. El clima hivernal varía de moderadament temperat a molt fred, depenen de la altitud. La precipitació es mes abundant comparat amb el desert de Sonora; de qualsevol forma, aquesta es menor als 250 mm per any, amb la major part de la pluja caient durant la temporada del monsó, al final de l’estiu.

Pag. 9

2.  On es troben els Deserts.

La distribució dels Deserts.

        Si observem aquest mapa veiem que la ubicació dels deserts i les zones de major aridesa del mon es troben entre els 15⁰ i els 40⁰ de la latitud, tant al hemisferi nord com al hemisferi sud. Aquesta aridesa es deu a la manera com circula l’aire a les capes mes baixes de la atmosfera, on les masses d’aire sofreixen sobtats descensos i entren en contacte amb les altes temperatures del terra.  També a aquesta latituds tenim les zones de elevades pressions que separen els vents polars

del oest i els tropicals del est, la qual cosa fa que rarament es produeixi alteracions, associades  a les baixes pressions, que son les causants de la pluja.

2.2  Classificació dels deserts segons la pluja.

        La distribució dels deserts en el nostre planeta depèn de nombrosos factors, que poden ser:    la incidència dels raig solars (que es major en l’equador que ens els pols), estar a prop dels oceans, les característiques topogràfiques, la altitud, els moviments de les masses d’aire i de les corrents marines.

        Les corrents marines, son els reguladors mes importants de la temperatura del planeta, axó es degut a que amb elles es distribueix el calor equatorial i el fred dels

Pag. 10

pols.   Com exemple clar tenim el efecte de la corrent anomenada Niño com modificador del clima en diversos punts del planeta, que inclou el desert de Atacama en Chile y Perú, aquesta zona es bastant particular perquè es el desert mes sec del mon, degut a que te molts anys sense ploure. Les precipitacions anuals no superen el 2mm, però en els anys o apareix el fenomen del Niño, les pluges son torrencials i provoquen grans inundacions i la destrucció de carreteres, cases...

        Degut a la diversitat de factors climàtics, geològics i humans que actuen en els ambients desèrtics, espot dir que no tots els deserts son iguals en aridesa.  Llavors per comprendre millor aquesta diversitat, san creat  índex biològics i climàtics que permetien mesurar la aridesa dels ambients. Utilitzant aquestos índex es van definir els ambients hiperarids, àrids, semiarids i àrids subhumits del mon.

2.2.1Els ambients hiperarids.

        Aquest ambient cobreix el 7,5% de la superfície de les terres emergides.  En aquestes àrees, les precipitacions son summament escasses i molt variables, tant entre anys com dintre de un mateix any.  Així, poden passar anys sencers sense pluges.   Degut a  aquesta característica de aridesa extremada, aquestes regions ofereixen moltes limitacions per el assentament del Home i el desenvolupament de les seves activitats.

        El exemple mes clar es el desert de Atacama, que com em dit abans es troba entre Chile y Perú:

En aquesta imatge es pot apreciar la manca de vegetació.

Pag. 11

2.2.2    Les zones àrides.

        En aquest ambient, la precipitació mitjana anual ha vagades pot superar els 200 mm. En aquestes regions, encara que es pot realitzar activitats ramaderes, la variabilitat climàtica pot ser un obstacle molt important.

        Un exemple es el desert del Sàhara el qual la pluviometria per tot un any sol estar entre els 24mm i els 200mm.  La seva localització esta en el nord de Africà:

        A diferencia del de Atacama te alguna vegetació. . Quan la atmosfera esta molt seca, les temperatures arriben a mes de 65°C en el dia y en las nits son freqüents las temperatures de cero graus.

        En estos deserts podem trobar els oasis, que son petites porcions de terra amb aigua y vegetació, normalment en aquestos oasis es desenvolupen petits pobles que viuen dels arbres y de los cultius.

Pag. 12

2.2.3  Els ambients semiarids.

        En aquests ambients a diferencia dels anteriors tenen un regim de precipitacions marcadament estacional.  En algunes de aquestes àrees, la estació humida es a l’Hivern i poden caure aproximadament 800mm anuals de pluja.  En les altres, les precipitacions succeeixen en l’estiu i poden arribar als 500mm anuals.  Encara que en els ambients semiarids existeix una estació humida mes pronunciada, les precipitacions varien molt d’un any a un altre.  Per aquesta raó, es practiquen  intensament les activitats ramaderes i la agricultura de reg on es pot.

        Un exemple de aquest tipus de desert es el del Kalahari.

2.2.4  Les zones subhumides secàs.

        Per últim, aquest ambient es caracteritza perquè no n’hi ha molta variació en les precipitacions entre diferents anys, la qual cosa fa possible el desenvolupament de la agricultura.

Pag. 13

3.   El clima Desèrtic.

      

        Es considera que un desert es una gran extensió sense habitants i erma.   Aquesta terra es el resultat d’un clima molt albers, el clima desèrtic.

3.1      Característiques.

        El clima desèrtic es caracteritza perquè les pluges són molt escasses i no sobrepassen el 250mm anuals.

        Segons les seves temperatures, es distingeixen dos tipus de deserts, els deserts càlids i els deserts freds:

        - Els deserts càlids se situen al voltant dels tròpics.   Durant el dia, les temperatures són sempre molt elevades i arriben a sobrepassar els 50⁰C.   De nit, les temperatures baixen molt, de vegades per sota dels 0⁰C.

        - Els deserts amb estació freda estan situats a la zona temperada.  Els desrts freds es caracteritzen per l’alternança d’estius molt càlids i hiverns extremadament freds, en què les temperatures baixen per sota dels -10⁰C i en el cas del desert del Gobi fins el -50⁰C.

        Els deserts present una gran varietat de paisatges:

       - Desert rocós, com el de Jordània on hi destaquen les grans Superficies de pedres i roques nues.

Pag.  14

        - Desert pedregós, com el de Hamada

        - Desert de sorra, la gran majoria de deserts, tenen una part molt gran que es de sorra, on les dunes poden arribar fins els 400m.

Pag. 15

        Als deserts, els rius romanen secs la major part de l’any; només porten aigua quan plou, en l’època del monsó.    Aquestes cursos d’aigua intermitents s’anomenen uadis.  Aquestes fotos son exemples de rius que son uadis i com es tornen quan arriben els monsons:

Pag. 16

3.2      Tipus de vegetació i animals.

        La falta d’aigua fa que la vegetació i la fauna hi siguin escasses.   Només hi ha algunes espècies adaptades a l’aridesa:  animals com ara llangardaixos, serps, aranyes, alacrans, voltors, coiot, camells i dromedaris; i plantes com ara cactus (que son originaris dels deserts d’Amèrica, nopals i diversos arbustos que es protegeixen dels animals amb espines i amb gruixudes capes de pell o cortesa. A les zones mes humides, als oasis, hi creixen també les palmeres datileres i alguns altres matolls.

Pag. 17

3.3 Climogrames dels diferents tipus de Deserts.

        Un climograma es un gràfic en el que es representa les precipitacions y les temperatures de un lloc en un determinat període, que normalment es un any i es divideix en períodes mensuals.  Llavors la temperatura sol ser una línea en la que es marquen les mitjanes de temperatura de cada mes i la pluja es fa amb unes barres que indiquen quanta pluja a caigut en cada mes de l’any.

        Si sabem les característiques dels climes que hi ha a la Terra, observant un climograma podríem determinar de quin clima es tracta.

        Com a la Terra hi ha dos tipus de deserts, els deserts càlids se situen al voltant dels tròpics i son el Sàhara, Aràbic, Kalahari,  Atacama,  Australia, Sonora i Iranià; i els deserts amb estació freda estan situats a la zona temperada que son el de Gobi, Takla Makan, Patagònic i Colorado ; em posat dos exemples de climogrames per veure quines diferencies n’hi ha. 

Climograma deset calid, Atacama:     

          

 

Pag. 18

Climograma desert amb estacio freda, el Gobi:

        En el desert de Atacama observem que la diferencia de temperatura de la època calorosa a la freda es de uns 10⁰C mentrestant que al desert del gobi es de 40⁰C.  

        Una altra cosa que observem es que en el primer la temperatura del dia a la nit baixa uns 25⁰C en Atacama i uns 16⁰C en el Gobi.

        En tots dos deserts els mesos que mes plou son el Juliol i Agost, però es por beure que en el del Gobi hi plou mes perquè nomes te un mes desembre en que no ha plogut i Atacama en te 4 des de novembre fins febre.

       

Pag. 19

4.  Els habitants dels Deserts.

        La població dels deserts es molt escassa, axó es degut a les difícils condicions del medi natural.  Els habitants es concentren a les costes, a prop dels valls dels rius i en els oasis.   Uns exemples son les petites poblacions dels Tuareg, els Bosquimans, els Beduins, els Sanhaia, els Tubu i els Zenata.

Els Bosquimans:

        Els bosquimans viuen en el desert del Kalahari, localitzat en el sud d’Africà.  Estan dedicats a la cacera i la recol·lecció de fruits i de arrels silvestres.  No disposen de cabanes i es refugien entre els matolls.   El seu nom probe de bushmen que en angles significa “Home dels matolls”.

Els Tuareg:

      Els Tuareg eren pobles nòmades que vivien en el desert del Sàhara.  La seva activitat tradicional era el intercanvi transsaharià de mercaderies entre el oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, utilitzant caravanes de camells per fer-lo.  Aquesta activitat va finalitzar a mitjans del segle XX.

Pag. 20

Els Beduins:

       Els Beduins son pobles nòmades de les estepes del nord-est d’Africà y l’Orient mitja.  Viuen de la criança del bestiar, el que els obligava a desplaçar-se per trobar aigua i pastura per al bestiar.  Avui en dia son seminòmades, encara que es desplacin amb el bestiar, mantenen una agricultura estable en la vorera del desert.

Activitats Econòmiques:

        La caça i el pas toreig nòmade en les estepes i en els deserts, i la agricultura sedentària en els oasis han sigut durant molt temps la úniques activitats econòmiques que duien a terme aquests pobles, però d’ençà els últims 30 anys, han sorgit activitats econòmiques modernes, com son:  

        - El turisme, que a crescut en alguns oasis i que esta relacionat amb les peculiaritats del paisatge i amb el desig de coneixem cultures i costums diferents entre la gent de tot el mon.

        - La agricultura i la ramaderia intensiva, que s’ha estes en algunes zones. La modernització agrícola s’ha basant en el us de tècniques modernes de captació d’aigua i de la construcció de presses.   La ramaderia intensiva s’ha dedicat a la criança d’ovelles.

Pag. 21

5.Oasis energètics per repoblar els Deserts del mon.

         Al llarg de any 2010 se construirà el primer dels “Oasis energètics”, un nou projecte tecnològic que servirà per repoblar els deserts del mon.  Actualment  els plànols sòls estan sobre la taula, concepcions artístiques que formen part del Sàhara Forest Project, però que molt aviat es faran realitat.

        Aquestes plantes energètiques podran crear aigua fresca, menja i combustible ecològic.   Respecto a aquest últim element, la idea es utilitzar algues, unes plantes actualment nocives per a l’ecosistema, però que son capaces de generar mes combustible que altres, fins 30 vegades mes.  Aquestes plantes serien cultivades en los foto bioreactors.

Pag. 22

        Per aconseguir l’aigua potable s’utilitzaran les plantes de Seawater Greenhouse.  En elles, al entrar el aire queda humidificat  i calent  per l’aigua del mar.   Aquesta aigua humidificada passarà per uns evaporadors y condensadors per aconseguir  l‘objectivo.   Nomes entre el 10 i el 15 % del aire humit serà condensat per a l’obtenció d’aigua fresca, mentrestant  la resta servirà per regar els arbres situats fora del perímetre de la planta.

        Nomes queda saber cóm se abastirà d’energia a cada una de aquestes plantes sin perjudicar el medi ambient. El secret estarà en una torre solar amb miralls que concentraran el calor del sol en les canonades y turbines, generant electricitat.